Ample de banda
Raang de freqüències a les quals es rep o emet una ona. Quan es tracta de senyals emesos per animals es sol distingir entre freqüències constants, que tenen un ample de banda molt estret, i els senyals modulats, que cobreixen una ampla de banda gran (p.e. de 20 a 80 KHz en alguns ratpenats). Veure també banda ampla.

Amplitud - Visualitza il·lustració
Mesura d'una ona, per exemple una ona sonora. En el so, l'amplitud es equivalent a la pressió, suposant que el medi sigui constant.

Auditiu
Relatiu al sentit de l'oïda. El sistema auditiu és l'equip que els animals utilitzen per sentir-hi, incloent l'oïda interna i la externa, els nervis auditius i tots els canals auditius de l'interior del cervell. Veure també 'receptor de sonar'.

Banda ampla
Aquest terme s'utilitza per discriure un so que cobreix una part important de l'espectre de freqüències.

Banda estreta
Significa estret pel que fa la rang de freqüències. Un senyal de banda estreta, un cop analitzat en relació al contingut de freqüències, conté energia en un ventall molt petit de l'espectre de freqüències.

Biosonar
= Sonar biològic. Un sentit actiu posseit per alguns animals, especialment ratpenats i dofins. Els animals tenen un transmissor de sonar (p.e. la seva laringe), mitjançant el qual emeten pulsos do so, els anomenats senyals de sonar. L'animal també posseeix un receptor de sonar (part del seu sistema auditiu). L'utilitza per rebre i analitzar copies dels senyals de sonar reflexats pels objectes del seu entorn (p.e. ecos). D'aquesta manera l'animal recull informació útil sobre aquests objectes, tal que la seva situació, i probablement fins i tot forma imatges d'elles.

Cicles - Visualitza il·lustració
Un"cicle" o"període" és el temps que triga una una a incrementar i disminuïr de pressió, retornant al punt d'inici.

Correlació
Generalment, una mesura de similitud.

Correlació creuada
Mètode que permet correlacionar un senyal de sonar sortint amb el seu eco. Els ratpenats deuen utilitzar aquest sistema per extreure informació del desfàs d’un eco, tot comparant la precisa informació temporal de l’eco rebut amb la precisa informació temporal de la pulsió emesa. Ambdós senyals (pulsió emesa i eco) tenen una elevada correlació entre ells només quan coincideixen exactament en el temps. El moment en què coincideixen exactament és pres com el desfàs de l’eco, això és, el temps que ha trigat a retornar, el qual indica la distància a la qual es troba l’objectiu.

embla ser que els ratpenats utilitzen la correlació creuada, o un procés com a mínim tan eficient com la correlació creuada, per a determinar la distància als objectes del seu entorn.

Decibels (dB), i escala de decibels
Els decibels són part d’un mètode per a mesurar la intensitat, amplitud, o Nivell de Pressió del So (SPL en endavant, emprant l’acrònim anglès). En el cas de la pressió del so, l’escala dels decibels comprèn un vast rang de pressions de so audibles (de 20 micropascals fins uns 20 Pascals, una mesura un milió de vegades superior a l’anterior) en una escala que va dels 0 als aproximadament 120 dB (decibels), de manera que la comparació entre sons és més fàcil i manejable. Funciona de la següent manera: s’escull en primer lloc un so de referència. Aquest normalment és la menor pressió de so audible per l’oïda humana (20 micropascals). Després, l’SPL dels altres sons s’expressa en relació a la referència esmentada mitjançant una equació que conté un logaritme. El logaritme és la part que comprimeix els números. El seu efecte és tal que quan la SPL incrementa en 6 dB, la pressió real es duplica. Un augment de 70 a 80 dB, per exemple, suposa multiplicar per més de tres la pressió. Un augment de 20 dB suposa en realitat una pressió 20 vegades més alta.

L’escala dels decibels és logarítmica, no lineal.

Veure també: Nivell de Pressió del So

Doppler (efecte)
Fenomen de distorsió que ocorre quan una font de so es mou respecte l’observador. La freqüència audible canvia, i el senyal s’escurça o allarga i es distorsiona, depenent de la velocitat del so. Pensa en la sirena d’un ambulància que et passa per davant. Comença amb un to elevat (la impressió de la freqüència del so és més aguda) quan l’ambulància se’ns aproxima (velocitat positiva), després canvia a un to més baix (greu) un cop ens ha superat i comença a allunyar-se (passant a tenir ara velocitat negativa).

El so es mou a uns 330-345 metres per segon (m/s). Els ratpenats volen a entre 3 i 15 m/s. La velocitat dels ratpenats es significativa si es compara amb la velocitat dels senyals sonors que emeten, per tant l’efecte Doppler és importantpels ratpenats. Pot ser un problema per al receptor de sonar dels ratpenats si el so que els hi arriba està distorsionat. En el biosonar, l’efecte Doppler funciona en ambdues direccions (en direcció a l’objectiu, i de tornada cap a l’emissor), pel que resulta el doble d’intens.

Ecolocalització
Una altre terme per a designar el sonar biològic o 'biosonar'. Més utilitzat en el món dels ratpenats que en el dels dofins.

Espectre de potència
Representació de les freqüències contingudes en un senyal. Representació d’un senyal en el ‘domini de freqüències’. Resulta de l’anàlisi de Fourier d’un senyal.

Espectrograma
Representació conjunta del temps i la freqüència, amb el temps representat a l’eix de les x (abscissa) i la freqüència al de les y (ordenada). Normalment també s’hi pot veure la informació relativa a l’amplitud (volum) representada pel color o intensitat del gràfic. L’espectrograma mostra la com un senyal canvia de freqüència i amplitud al llarg del temps. Com que els senyals en forma d’espetec, com els dels dofins, no canvien de freqüència en el temps, un espectrograma d’aquest tipus de so generalment no és gaire útil. Els experts en dofins generalment utilitzen l’espectre de potència, de la totalitat del senyal.

Als experts en ratpenats, d’altra banda, els resulten molt útils perquè la major part dels senyals de ratpenats canvien de freqüència al llarg del temps (mostren modulació de freqüència “FM”).

De fet, l’espectrograma es construeix a partir de múltiples espectres de potència de curts segments de temps del senyal que es sobreposen.

Expansió de temps
Sistema de transformació del so que relenteix els senyals originals, de manera que la seva freqüència disminueix de forma proporcional i permet convertir-los en audibles.

FFT
Fast Fourier Transform – un mètode d’anàlisi del contingut de freqüències d’un senyal. Quan es fa un anàlisi de Fourier s’assumeix que el senyal està composat per ones sinusoïdals de diferents freqüències. Fent un FFT, dedueixes quines freqüències i amplituds d’ones sinusoïdals necessitaries per a reconstruir un senyal en el temps. Aquesta distribució de freqüències i amplituds és l’espectre de potència, i la seva representació del senyal en el domini de freqüències.

Fourier
Veure FFT

Freqüència - Visualitza il·lustració
La taxa (o velocitat) a la qual alguna cosa passa. En acústica és la taxa a la qual una ona completa un 'cicle'. En altres paraules, la freqüència d’una ona sonora és el nombre de vegades que completa un cicle a cada segon. La freqüència és per tant la inversa del període (1/període). La freqüència es mesura en Hertz (Hz) o kilohertz (kHz).

Hertz
Una mesura de freqüència, o el nombre de vegades que quelcom passa cada segon. En termes de so, 1 Hz (Hertz) és igual a 1 cicle d’ona sonora per segon. 1 kHz (kilohertz) equival a 1000 Hz.

Impedància acústica - Visualitza demo
Impedància és una altra paraula per a resistència. D’alguna manera és una mesura de com el medi impedeix el pas de les ones sonores. Té moltes similituds amb la resistència (impedància) dels components d’un circuit elèctric. L’aire té molt poca impedància acústica, mentre que l’aigua en té molta més.

Kilohertz
Veure 'Hertz'.

Medi
La substància a través de la qual viatgen les ones sonores, per exemple l’aire o l’aigua. Les ones sonores poden viatjar a través de molts medis, incloent sòlids, gasos i líquids. El so comprimeix el medi quan el travessa (veure demostració de so ). Les Partícules del medi passen endavant i endarrera en la direcció que viatja l’ona. El moviment net del medi és zero, perquè totes les partícules retornen a la seva posició original quan el so ha passat, i quan la pressió a retornat a la pressió ambiental.

Megaquiròpter
Un subordre de ratpenats (dins de l’ordre Quiròpters). Són espècies frugívores del Vell Món i de gran talla, incloent per exemple les guineus voladores. Generalment no tenen biosonar, però tenen ulls grans i molt desenvolupats. Un únic gènere que conté tres espècies, els ratpenats frugívors egipcis (Rousettus sp.) utilitza el biosonar, i produeix senyals en forma espetecs amb la llengua. Aquest sistema de biosonar ha evolucionat separadament del dels microquiròpters, i es creu que no és tan avançat, essent únicament adequat per orientar-se en espais foscos com ara coves. Aquests animals no poden caçar amb el biosonar, doncs el seu sistema de sonar no és prou acurat.

Microquiròpter
Un subordre de ratpenats (dins de l’ordre Quiròpters). Són petits ratpenats insectívors que utilitzen un sofisticat biosonar per a desenvolupar-se, i no només per orientar-se sinó que sovint també per a caçar.

Nivell de pressió sonora (SPL)
SPL: Sound Pressure Level, ó Nivell de Pressió del So. És part d’un sistema estàndard per a expressar la pressió, o amplitud, d’un so. Atès que esdevé cada cop més difícil mesurar sons molt dèbils (baixa amplitud), establim un so feble estàndard al qual comparem la resta de sons. D’aquesta manera, si comparem tots els sons amb el mateix so feble estàndard, obtenim una mesura estandarditzada de la seva amplitud. El so feble estàndard més utilitzat és 20 micropascals (20 mil·lionèssimes de Pascal, la unitat de pressió), que és el so més feble audible pels humans a 1.0 kHz de freqüència. Anomenem 20 micropascals a aquest so de referència i el considerem de 0 dB SPL (decibels de nivell de pressió del so). Aleshores, la major part dels sons que enregistrem i mesurem tenen un Nivell de Pressió del So (en decibels) superior a zero, en relació al so de 20 micropascals.

Objectiu
Qualsevol objecte que està a les mires de l’atenció d’un animal quan utilitza el biosonar. Pot ser qualsevol objecte que reflexi els ultrasons, però és sovint una presa com ara un insecte o un peix.

Oscil·lograma
Un gràfic dels canvis d’amplitud d’un senyal al llarg del temps. Representa el senyal al llarg de l’eix del temps. Es pot representar fàcilment en un oscil·loscopi connectat a un micròfon o un hidròfon.

Partícules
com a ‘parcel·les’ que anomenem ‘partícules’, però de en el sentit més estès d’àtoms o molècules. La partícula, en aquest sentit, és només una parcel·la de medi que podem imaginar, per a simplificar-ho, que es comporta com una unitat. Quan una ona sonora hi passa, la partícula de medi és mou endavant i endarrera a l’uníson en la direcció de desplaçament de l’ona. (veure demostració del so ).

Període - Visualitza il·lustració
Un ‘període’ o ‘cicle’ és el temps que triga una ona a augmentar i disminuir de pressió, per retornar a la situació d’inici. El període es mesura en segons o mil·lisegons. El període és l’invers de la freqüència (1/freqüència).

Receptor de sonar
Un receptor de sonar biològic és la part del sistema auditiu de l’animal que fa els càlculs i processaments necessaris per a ‘veure-hi amb el so’. Diversos segments del sistema auditiu poden contribuir al procés; cadascun té una tasca, des de l’oïda externa fins al còrtex auditiu. El receptor de sonar és un concepte teòric, i la seva naturalesa física en el cos dels animals encara no es comprèn del tot. Els receptors de sonars fets per l’homesón antenes (micròfons) amb programes d’ordinador que analitzen la senyal entrant rebuda pel micròfon.

Sinus - Visualitza il·lustració
Una ona sinusoïdal descriu els canvis de pressió en un medi degut a un so d’un únic to (freqüència única).

So - Visualitza demo
Les ones de so són ones de pressió, o compressió. Resulten de qualsevol pertorbació física del medi, per exemple explosions, vibració d’altaveus, vibració de cordes vocals, etc.

Sonar
Navegació i mesurament per mitjà del so (en l’acrònim anglès: Sound Navigation And Ranging). Utilitzat per descriure el sonar biològic de ratpenats, dofins i altres, i els sonars artificials desenvolupats pels humans, que són utilitzats pels vaixells d’arrossegament, submarins, escàners mèdics, etc.

SPL
Veure Nivell de Pressió del So

Ultrasons - visualitza demo
Paraula utilitzada per a descriure ones de pressió (veure 'so') que tenen un cicle a freqüències superiors a aquelles que pot sentir els humans. Com que els humans no podem sentir els ultrasons, no tenen les qualitats subjectives del so, per exemple, no produeixen la sensació que anomenem so. De totes maneres, la qualitat de ‘ultra’ ve realment donada per les possibilitats del sistema auditiu humà. Fonamentalment, els ultrasons són son (ones de pressió) d’alta freqüència. Els gats, gossos, ratpenats i dofins poden sentir els ultrasons, i per ells deuen ser senzillament uns sons molt aguts.

Volum
La impressió del sistema auditiu de la pressió o intensitat del so. És molt diferent de la intensitat del so, ja que el sistema auditiu, ja sigui el teu propi o el d'un ratpenat, és més sensible a uns sons que a d'altres. Per exemple, no ets massa sensible a sons de freqüències per sobre 20 kHz, per tant aquests sons poden ser molt intensos, i tenir una pressió i amplitud molt altes, però no tenir volum per a nosaltres. El volum és, per tant, una propietat del so i del sistema auditiu alhora.